Reo Tahiti CM2

27 pëperu : barreur de pirogue fa’ahoro : rameur donnant le rythme tärë : rameur indiquant le changement de côté Nö te tauturu ia ’oe A E F ’A täma’i piri mai. 5 ’A ’imi ’o vai te ta’ata A, te E ’e te F. 6 te hoe te tino va’a te ama A - E ta’ahuri te va’a mai te peu ’aita ’oia. E - Nä te ’iato e tü’ati i te ama ’iana. F - E’ita te va’a e tere mai te peu ’aita ’oia. 1 - E aha te ti’ara’a o te ta’ata hoe i mua roa (i te va’a) ? E aha täna ’ohipa ? 2 - E aha te ti’ara’a o te ta’ata hoe i muri roa (i te va’a) ? E aha täna ’ohipa ? 3 - E aha te ti’ara’a o te ta’ata e fa’a’ite ra i te mau tauira’a ? Maintenant, je sais > évoquer le moment et /ou le lieu où se concrétise l’action, l’événement, la propriété ou l’entité précisé(e) par le radical en collant le suffixe RA’A à ce radical. RA’A peut être suffixé à la plupart des mots tahitiens : g hoera’a va’a : te taime/te vähi e hoe ai i te va’a g muara’a va’a : te vähi i mua i te va’a g pöra’a : te taime e pö ai > décrire les différentes étapes d’une course > demander les caractéristiques de la pirogue et y répondre : E aha terä ? g E va’a terä. E va’a aha terä ? g E va’a hoe terä. / E va’a ono terä. ’UA ’ITE AU I TEIENEI te tata’ura’a - te hoera’a va’a - te täne - te hine - te vahine - te taure’a - te tuha’a hoera’a - te mätämua - te piti o te tuha’a - te toru o te tuha’a - te hope’a - te tiromëtera - te äteara’a - te tino va’a - te ’ïato - te ama - te ti’ara’a - te pëperu - te tärë - te fa’ahoro ’A TÄMAU Deux manières de dire : > La 1re pirogue, la 2e pirogue, la 3e pirogue …, la dernière. - Te va’a mätämua, te piti o te va’a, te toru o te va’a, te va’a hope’a. - Te va’a mätämua, te va’a piti, te va’a toru, te va’a hope’a. Ha’amana’o

RkJQdWJsaXNoZXIy NzgwOTcw